Xarxes socials: Facebook Twitter Youtube

ESP

CAT

ENG

Patrons honorífics

 

 

Un compromís ciutadà amb el diàleg, la creativitat i el sentit comú per a un desenvolupament just, humà, sostenible i pacífic.

 

 


Carlinhos Brown
Antonio Carlos Santos de Freitas, més conegut pel seu nom artístic de Carlinhos Brown -nom inspirat en H. Rap Brown, militant del moviment dels Panteres Negres-va néixer a Candeal Pequeno, un petit barri de favelas de la zona de Brotes, a Salvador de Bahia (Brasil). És cantant, compositor i instrumentalista de ressò internacional i se'l considera com un dels artistes més creatius i compromesos de la nova generació de músics brasilers. Amb les gires del seu "Camarote andante" ha aconseguit impregnar els carrers de ciutats de tot el món amb la seva particular integració de ritmes afrobrasilers amb la música pop. Els seus espectacles han dut la febre dels carnavals brasilers, però també el seu compromís amb l'educació universal i la lluita contra la pobresa urbana, a auditoris de gairebé mig milió de persones. El 2004, l'agència Habitat de Nacions Unides el va guardonar amb un dels primers títols de Missatger de la Veritat (Messenger of Truth), durant la celebració del Fòrum Urbà Mundial, en el marc del Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona.


Antonio Garrigues Walker
Antonio Garrigues Walker va néixer a Madrid el 30 de setembre de 1934, és advocat, vicepresident europeu de la Comissió Trilateral i president de la Fundación José Ortega y Gasset i de la Fundación Consejo de España-EEUU. Actualment ocupa la Presidència d'Honor de l'Asociación Española con ACNUR (Alt Comissionat de Nacions Unides per als Refugiats).


Jonathan Granoff
Jonathan Granoff és escriptor, fiscal i activista internacional per la pau. La seva vida ha estat dedicada a la supressió total de les armes nuclears al món. Amb aquesta finalitat, és l'actual president del Global Security Institute, organització sense ànim de lucre consagrada a l'eliminació de les armes nuclears. Ha estat co-president del Comitè de la American Bar Association's per al control d'armes i la seguretat nacional i també vicepresident de l'ONG Comitè per a Desarmament, la Pau i la Seguretat de les Nacions Unides, que és la col·laboradora principal del moviment internacional per al control de l'armament, la pau i el desarmament. És membre de diversos comitès directius i assessor en diferents entitats entre les que podem destacar la Lawyers Committee on Nuclear Policy, la Lawyers Alliance for World Security, el Jane Goodall Institute, el Bipartisan Security Group i el Middle Powers Initiative.
Jonathan Granoff ha donat conferències per tot el món emfatitzant les dimensions legals, ètiques i espirituals del desenvolupament humà i la seguretat amb una focalització específica en els tractats relatius a les armes nuclears. Ha estat guardonat pel seu llibre The Constitution: The Document that Created a Nation i ha col·laborat com expert en més de 30 publicacions, entre les que podem incloure The Sovereignty Revolution (Stanford University Press, 2004) d'Alan Cranston. Exerceix com advocat a Filadelfia.


Noeleen Heyzer
Directora executiva d'UNIFEM (Fons de Desenvolupament per a la Dona de les Nacions Unides), l'agència operativa més important de Nacions Unides que promou l'empoderament de la dona i la igualtat de gènere. Des que es va incorporar a UNIFEM, la Dra. Heyzer ha treballat per reforçar la seguretat econòmica de les dones i els seus drets, promovent la importància de les dones en la resolució de conflictes, la construcció de la pau i la reconstrucció; l'eradicació de la violència a les dones i la lluita contra la SIDA des de la perspectiva de gènere. Va jugar un paper essencial en l'adopció de la Resolució 1325 del Consell de Seguretat relativa a la dona, la pau i la seguretat i en garantir la seva implantació amb l'objectiu de canviar la vida de les dones en el terreny.
Durant la seva direcció, UNIFEM ha ajudat als països a formular i implantar les lleis i les polítiques de sensibilització en matèria de seguretat i drets de les dones. Això té que veure amb els canvis en els drets legals per a les dones, millors condicions de treball per a les treballadores immigrants, la inclusió de la dona com a ciutadana de ple dret en la Constitució d'Afganistan i com participant en diversos processos de negociació de pau i electorals. UNIFEM ha quadruplicat els seus recursos i ha promogut amb èxit la inclusió, en l'ordre del dia del sistema de Nacions Unides, de tots els temes que afecten les dones.
Abans d'incorporar-se a UNIFEM, la Dra. Heyzer va ser assessora política de diversos governs asiàtics en matèria de gènere, jugant un paper primordial en la formulació de polítiques de desenvolupament nacional, estratègies i programes des de la perspectiva de gènere. Ha realitzat gran quantitat de treballs a nivell comunitari amb treballadores immigrants, dones en treballs no regulats, dones agricultores, dones joves i prostitució, i el treball femení en les zones de lliure comerç.
Ha estat membre fundador de nombroses xarxes regionals i internacionals de dones i ha publicat diversos textos sobre gènere i temes de desenvolupament, especialment sobre globalització econòmica, migració internacional i tràfic, gènere i comerç, i dones, pau i seguretat. Nascuda a Singapur, va cursar els seus estudis i es va graduar en Art (Universitat de Singapur) i es va doctorar en ciències socials (Universitat de Cambridge, Regne Unit). Ha rebut nombrosos premis de direcció, entre els que destaquen l'UNA-Harvard Leadership Award, el Woman of Distinction Award del UN-NGO Committee on the Status of Women, la medalla Dag Hammarksjöld (2004) i el premi NCRW "Women Who Make a Difference" (2005).
Font: United Nations Development Fund for Women, UNIFEM


Adolfo Pérez Esquivel
Premi Nobel de la Pau el 1980 per la seva feina en defensa dels Drets Humans al capdavant del Servei de Pau i Justícia (SERPAJ), que actuaria com a interlocutor entre el govern socialista i la banda terrorista ETA el 1995 i que el juliol del 1997 va fer de mitjancer per mirar d'impedir que ETA complís l'amenaça d'assassinar el regidor del PP Miguel Ángel Blanco.
Ha participat en nombroses cimeres sobre drets humans, entre les quals destaca el fòrum celebrat el desembre del 1998 a Girona, on va fer una intervenció que parlava de la responsabilitat dels EUA en la majoria dels conflictes armats i en la instauració de dictadures a l'Amèrica Llatina; aquell dia va dir que «algun dia els hauran de portar [els EUA] davant la justícia per aquests crims».
Més informació: Fundación Servicio Paz y Justicia (SERPAJ)


Pascoal Mocumbi
El Dr. Pascoal Mocumbi és, des de març de 2004, el principal representant del European and Developing Countries Clinical Trials Partnership (EDCTP). Les seves funcions són augmentar la visibilitat del EDCTP, obtenir suport polític (especialment a Àfrica) i econòmic. L'associació té per objectiu contribuir a la reducció de les malalties causades per la pobresa i que els països en vies de desenvolupament aconsegueixen el empoderament. Entre les seves prioritats destaquen el desenvolupament de noves intervencions clíniques per eradicar la malària, la SIDA i la tuberculosi i contribuir a la investigació sanitària en els països en vies de desenvolupament.
De 1994 a 2004, el Dr. Mocumbi va ser Primer Ministre de la República de Moçambic. Anteriorment va ser responsable del Ministeri d'Afers Exteriors, durant vuit anys, i Ministre de Sanitat durant 6. Està doctorat en medicina per la Universitat de Lausana i ha practicat la medicina (especialitat d'obstetrícia i ginecologia) en diversos hospitals de Moçambic. El Dr. Mocumbi manté també un paper actiu en iniciatives sanitàries a escala mundial i és membre de la Coalició Internacional per a la Salut de la Dona (International Women's Health Coalition - IWHC) i de Medicines for Malaria Venture (MMV).


Nélida Piñón
Nélida Piñón és escriptora i periodista brasilera. Va néixer a Rio de Janeiro l'any 1937. Ha conreat la narrativa llarga i breu, el teatre, la crítica i l'assaig. Llicenciada en filosofia per la Universitat de Columbia, és professora de la Universitat de Miami. Va debutar com a novel·lista el 1961 amb Guia, i entre altres llibres ha escrit El calor de las cosas i La república de los sueños. Ha guanyat el premi literari llatinoamericà Juan Rulfo. És presidenta de l'Acadèmia Brasilera de Lletres, i és la primera dona que ocupa el càrrec. Premi Príncep d'Astúries de les Lletres 2005.
Més informació: Academia Brasileira de Letras


Rajeev Sethi
Director de The Asian Heritage Foundation, dissenyador i artesà del sud d'Àsia, conegut internacionalment per la seva contribució a la preservació de la rica herència cultural del sud d'Àsia.


Vandana Shiva
Vandana Shiva és una activista i capdavantera ecologista de fama mundial. Directora de la Research Foundation for Science, Technology and Ecology, un institut independent dedicat a la investigació de temes ecològics i socials importants en estreta col·laboració amb les comunitats locals és, a més, un dels líders del International Forum on Globalization, juntament amb Ralph Nader i Jeremy Rifkin. Al 1991, va fundar Navdanya, un moviment nacional per a protegir la diversitat i la integritat dels recursos vius, sobretot de les llavors autòctones. És una de les pensadores més provocadores i dinàmiques en matèria de medi ambient. En 1993, va guanyar el premi Right Livelihood Award, també conegut com el premi Nobel de la pau alternatiu. Vandana Shiva és autora de nombrosos llibres, entre ells, Biopiracy: The Plunder of Nature and Knowledge, Monocultures of the Mind, The Violence of the Green Revolution i Staying Alive. A més, és editora adjunta de The Ecologist.


Suso de Toro
Escriptor, guionista i assagista gallec. Ha fet guions per a televisió i ràdio. Són obres seves: Cajón desastre (1983), Polaroid (1986), Land Rover (1988). Ha estat premiat, entre d'altres, amb el Premi de la Crítica de Galícia (1988), el de la Crítica Espanyola (1993 i 2000), el Premico Blanc Amor de Novel·la i el Premi Nacional (2003).


Jorge Wilheim
Jorge Wilheim és arquitecte i urbanista brasiler. Viu a São Paulo, on va iniciar la seva carrera actual el 1953. Va dissenyar -entre d'altres edificis industrials, hospitals, oficines i habitatges- el centre de fires i congressos de São Paulo (Parque Anhembi) i l'hospital Albert Einstein. També ha dissenyat i orientat uns 20 plans directius d'importants ciutats brasileres (Curitiba i São Paulo), així com d'altres noves poblacions (Angelica i la participació en el concurs per a Brasília) i en una gran quantitat de projectes privats. En l'àmbit del disseny, va reurbanitzar el lloc on va néixer S. Paulo (Patio do Coelgio) i el centre del vall Anhangabaú.
Jorge Wilheim és consultor internacional i ocupa diversos càrrecs públics, essent el responsable d'innovacions en el camp de la protecció del consumidor, serveis d'informació publica, energies alternatives i carburants, acció mediambiental, plans regionals i consells de desenvolupament, defensa de les emergències civils, democratització de la planificació i legislació urbana. El 1994 va ser anomenat per Nacions Unides Assistent del Secretari General en la Conferència Habitat II (Estambul, 1996), encarregant-se de la seva conceptualització tècnica, disseny i articulació. El Sr. Wilheim ostenta el càrrec de Secretari de Planificació de São Paulo i és responsable del nou Pla Estratègic.


Carles Duarte
Poeta i lingüista. La seva poesia, en què es fan presents d'una manera constant el paisatge i les referències culturals del Mediterrani, té com a temes centrals la tendresa, el somni i l'oblit. La seva obra ha estat traduïda a diverses llengües i ha merescut els premis Rosa Leveroni i Vila de Martorell.
Ha col·laborat amb els escultors Guido Dettoni i Manuel Cusachs, amb els pintors Antonio Hervás i Manlio Masu, amb fotògrafs com Francesc Guitart i Kim Castells i amb cantants com Dounia Hédreville, Franca Masu, Elena Ledda, Josep Tero o Mariona Sagarra. Com a lingüista ha treballat amb els professors Joan Coromines i Antoni M. Badia i Margarit i ha publicat llibres de lingüística històrica i de llenguatges d'especialitat.
Més informació: L'Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC)


Jim Garrison
Jim Garrison és fundador i president del World Forum (Fòrum Mundial). Va néixer a Szechuan (Xina), i ha fundat nombroses organitzacions, com el Radiation and Health Information Service (Informació sobre Radiació i Salut) (1975), la International Foreign Policy Association (Associació Internacional de Política Exterior) (1991), o la the Gorbachev Foundation/USA (Fundació Gorbatxov/EUA) (1992). També ha estat director executiu de l'Esalen Institute Soviet American Exchange Program (Programa d'Intercanvi Sovieticonord-americà de l'Institut Esalen) (1986-1990) (1986-1990). Garrison ha escrit diversos llibres que tracten des de temes de teologia filosòfica fins a qüestions històriques. Entre els seus últims llibres destaquen Civilization and the Transformation of Power (Paraview Press/2000) i America As Empire: Global Leader or Rogue Power? (Barrett Koehler/2004). És també president de la Wisdom University des de febrer de 2005 i soci fundador de la Mosaic Networks.


Richard Goldstone
El jutge Goldstone és membre del Tribunal Constitucional de Sud-àfrica. És l'antic fiscal en cap dels tribunals internacionals de Rwanda i de l'antiga Iugoslàvia.
Després de llicenciar-se en Dret cum laude per la Universitat de Witwatersrand l'any 1962, va exercir d'advocat a Johannesburg. El 1976 va ser nomenat fiscal i el 1980, jutge del Tribunal Suprem del Transvaal. El 1989 va ser nomenat jutge de la Divisió d'Apel·lació del Tribunal Suprem. Des del juliol del 1994 ha estat jutge del Tribunal Constitucional de Sud-àfrica.
Entre el 1991 i el 1994, va presidir la Comissió d'Investigació per a la Prevenció de la Violència i la Intimidació Públiques, que va ser més coneguda com la Comissió Goldstone. També presideix el Comitè Consultiu Permanent de Dret Empresarial. Des del 15 d'agost del 1994 fins al setembre del 1996, va ser el fiscal en cap dels tribunals penals internacionals de les Nacions Unides per a l'antiga Iugoslàvia i Rwanda. Durant el 1998 va presidir un grup d'alt nivell d'experts internacionals que es van reunir a València i van redactar l'esborrany de la Declaració de Deures i Responsabilitats Humans per al director general de la UNESCO (la Declaració de València). Des de l'agost del 1999 fins al desembre del 2001, va presidir la Investigació Internacional Independent sobre Kosovo. El desembre del 2001, va ser nomenat president del Grup de Treball sobre Terrorisme establert per l'Associació Internacional d'Advocats (IBA). Entre el 1985 i el 2000, el jutge Goldstone va ser president nacional del National Institute of Crime Prevention and the Rehabilitation of Offenders (NICRO). Presideix la Bradlow Foundation, una fundació educativa benèfica, i el consell del Human Rights Institute of South Africa (HURISA).
Les seves altres responsabilitats inclouen ser rector de la Universitat de Witwatersrand, de Johannesburg, membre del consell de la Facultat de Dret d'aquesta universitat, membre del consell escolar de la Universitat Hebrea de Jerusalem, i president del World ORT (una organització internacional que promou la formació tècnica i tecnològica). Va ser membre del panel internacional establert l'agost del 1997 pel Govern argentí per controlar la investigació argentina per aclarir les activitats nazis a la República Argentina des del 1938.
Els nombrosos guardons que ha rebut al seu país i en l'ambit internacional inclouen l'International Human Rights Award de l'American Bar Association (1994) i doctorats honoris causa en Dret per les universitats de Ciutat del Cap; Witwatersrand, Natal; la Universitat Hebrea de Jerusalem; Notre Dame; Maryland University College; Wilfred Laurier d'Ontario; la Universitat de Glasgow; la Universitat Catòlica de Brabant, a Tilburg, Holanda; la Universitat de Calgary, i la Universitat d'Emory. És magistrat honorari de l'Inner Temple, Londres; membre honorari del Saint Johns College, Cambridge; membre honorari de l'Association of the Bar de Nova York, i membre del Weatherhead Centre for International Affairs de la Universitat de Harvard. És membre a l'estranger de l'American Academy of Arts and Sciences. Va ser membre de la facultat del Salzburg Seminar els anys 1996, 1998 i 2001. Des de l'octubre fins al desembre del 2001 va ser professor visitant a la Facultat de Dret de la Universitat de Nova York.


Shashi Tharoor
En excedència durant el temps que ocupi un càrrec públic. Secretari general adjunt de Comunicacions i Informació Pública de Nacions Unides
Shashi Tharoor, va néixer a Londres i es va criar a Bombay i Calcuta. Llicenciat en història pel St. Stephen's College de Nova Delhi, es va doctorar a la Tufts University. Des de 1978 ha desenvolupat una carrera diplomàtica com alt funcionari de Nacions Unides en destins com Ginebra, Singapur i Nova York, on resideix actualment.
La seva obra inclou des de articles periodístics per a publicacions indies i anglosaxones, fins a assajos sobre política, història i literatura, passant per recopilacions de relats i, a més de Bollywood, dues novel·les, La gran novel·la índia (1989) i Riot (2001). Tharoor ha rebut diversos premis per la seva obra, entre ells el prestigiós Commonwealth Writers' Prize.


Amelia Valcárcel
Presidenta de l'associació Espanyola de Filosofia María Zambrano
De 1993 a 1995 va ser consellera de cultura del Principal d'Astúries. En l'actualitat es professora de filosofia moral i política la Universitat d'Oviedo i pertany a diferents grups d'investigació del Consell Superior d'Investigacions Científiques i a consells de redacció de diferents editorials i revistes.
Entre les seves obres destaquen: Hegel y la Ética. Sobre la superación de la "mera moral" (finalista del premi Nacional d'Assaig 1989) , Sexo y Filosofía (1991), Del miedo a la igualdad (finalista del Premio Nacional d'Assaig 1994), La política de las mujeres (1997), Ética contra estética (1998), Rebeldes (2000) i Ética para un mundo global (2002); entre les seves edicions: El concepto de igualdad (1994), Los desafíos del feminismo ante el siglo XXI (2000), Pensadoras del siglo XX (2001) i El sentido de la Libertad (2002).
Premi Rosa Manzano 2006 per la seva contribució essencial al pensament feminista i per tota una trajectòria vital dedicada a ensenyar-nos des de la filosofia el paper de les dones.


Desmond Tutu
Ordenat pastor anglicà l'any 1960, degà de la catedral anglicana de Johannesburg el 1975 i bisbe de Lesotho el 1977. Un any més tard es va convertir en el primer secretari general de raça negre del Consell Sud-africà de les Esglésies. El 1984 va ser guardonat amb el Premi Nobel de la Pau en reconeixement de la seva lluita pacífica contra l'apartheid.
Va ser anomenat bisbe, el 13 de novembre de 1984, i el 1986 va passar a ser el primer arquebisbe negre de Ciutat el Cap, fet que el va convertir en el cap de l'església anglicana de Sud-àfrica.
Va presidir la Comissió de la Veritat i la Reconciliació -des de la seva fundació el 1995- que tenia per objectiu donar a conèixer i jutjar les violacions dels drets humans comeses a Sud-àfrica durant els 33 anys del regim de l'apartheid.
Entre altres guardons, ha rebut la Medalla d'Or del Parlament de Catalunya i és doctor honoris causa per la Universitat Pompeu Fabra, UPF (2000).


Shabana Azmi
Filla d'actriu i poeta, destaca d'igual manera al cinema i al teatre com al Parlament del país o els carrers de la seva ciutat, on lluita per defensar els drets de les dones.


Ricardo Lagos
Llicenciat en Dret per la Universitat de Xile (1960) i Doctor d'Economia per la Universitat de Duke, Carolina del Nord, EUA (1966)
Professor d'economia a l'Escola de Dret de la Universitat de Xile fins el 1972. Durant aquesta dècada va ser director del Consell Llatinoamericà de Ciències Socials i professor visitant de la càtedra William R. Kenan d'Estudis Llatinoamericans de la Universitat de Carolina del Nort Chapel Hill (EUA).
Va ser President de Xile entre l'11 de març de 2000 i l'11 de març de 2006. El seu mandat presidencial es va caracteritza per les firmes de tractats de lliure comerç amb els Estats Units, Xina i la Unió Europea, entre altres; avenços d'infraestructura; i la concreció de reformes iniciades pels governs posteriors al règim militar. Abans de ser president va tenir una notable tasca en l'àmbit diplomàtic, a més de ser un del més destacats opositors a la dictadura d'Augusto Pinochet.
Lagos té publicades les obres: La concentración del poder económico (1971, la seva antiga tesi doctoral), Chile at the turning point (1979), Hacia la democracia (1987), Después de la transición (1993) i Mi idea de país (1999). És membre del Cercle Montevideo.
El març de 2006 va crear la Fundació Democracia y Desarrollo, de la que n'és president.
També el 2006 va assumir formalment la presidència del Club de Madrid.
Més informació: http://www.cidob.org/bios/castellano/lideres/l-028.htm


Ronald Inglehart
Ronald Inglehart és professor i investigador al Center for Political Studies, de la Universitat de Michigan. Les investigacions vigents d'Inglehart versen sobre el canvi cultural i les seves conseqüències.


Peter Eigen
El professor Peter Eigen, advocat de formació, és el fundador i el president del Consell Consultiu de Transparency Internacional (TI), una organització no governamental amb seu a Berlín que promou la transparència i la responsabilitat en el desenvolupament internacional i dóna suport als capítols nacionals en més de 90 països.
Des de l’any 2005 presideix el International Advisory Group of the Extractive Industries Transparency Initiative - EITI i el 2006 es va unir a l’African Progress Panel - APP.